Crónicas del bipartidismo en USA V

Veure en català

En entradas anteriores
Estoy confeccionando una revista de prensa en torno a las próximas elecciones presidenciales de 2008 en la República Federal de los Estados Unidos de Norte América. En USA, como suelo llamarla para abreviar.
Parte de los artículos y editoriales que he recogido hablan sobre el bipartidismo. Presento a continuación algunos extractos.
En USA, como muchos sabrán, tienen un sistema político democrático mayoritario en el que la constante es un fuerte bipartidismo muy consolidado(...)
En las últimas elecciones en España se transitó desagradablemente por esa misma senda de excluir a los terceros partidos del debate público. Si no igual que en USA, al menos fue parecido. Se llegó a priorizar incluso el comentar de qué color vestían los candidatos de los dos grandes partidos por encima de dedicar ese tiempo a hablar de los programas de los terceros partidos.
Voy a citar prensa estadounidense, así que los textos están en inglés norteamericano en la práctica totalidad de los casos. Las traducciones, al estar hechas por mí mismo, serán un tanto libres, aunque manteniendo el sentido original de las palabras.

Última entrada de esta revista de prensa sobre lo contentos que están algunos ciudadanos (profesionales varios, políticos, sociedad civil) de USA con su sistema político bipartidista.

El 31 de Marzo Associated Press se hacía eco de las palabras de un candidato independiente a la presidencia en "Nader speaks to students about politics and corporate influences":

(...)voting for a third-party candidate sends a message to the two parties, and that it's not a wasted vote(...)

(...)votar por un candidato de un tercer partido manda un mensaje a los dos partidos, y eso no es un voto tirado(...)

El mismo día, el sr. Murphy hacía un razonamiento demoledor contra el voto (in)útil en su artículo de opinión "Efforts to snub Nader's candidacy undemocratic" de cara a las próximas elecciones de Noviembre en USA:

(...)I have a choice between a candidate who is right between 80 percent and 100 percent of the time (Nader), a candidate who is right about 45 percent of the time (a typical Democratic Leadership Council-supported moderate Democrat) and a candidate who is wrong all the time (a Republican candidate). If the Democratic candidate this year is a centrist such as Hillary Clinton, why should I vote for her if I only agree with her about 45 percent of the time? There is a perfectly good candidate who is correct on the issues about twice as often as Clinton(...)

(...)Tengo que escoger entre un candidato que acierta entre un 80 por ciento y un 100 por ciento de las veces (Nader), un candidato que acierta un 45 por ciento de las veces (un típico Demócrata moderado apoyado por la cúpula directiva Demócrata) y un candidato que está equivocado todas las veces (un candidato Republicano). Si el candidato Demócrata este año es un centrista como Hillary Clinton, ¿por qué debo votar por ella si sólo estoy de acuerdo con ella un 45 por ciento de las veces? Hay un candidato perfectamente válido que acierta en los temas casi el doble de veces que Clinton(...)

Al margen de su análisis personal y subjetivo (por eso es un artículo de opinión) de que el candidato Republicano siempre se equivoca me quedo con la explicación que hace de por qué el voto útil es inútil. El voto útil es un robo al ciudadano. Cada uno debe votar por aquel que le guste, no sólo para que gane, sino principalmente para que tenga su apoyo. Eso luego ya se traducirá en la justa representación resultante de sumar todos los votos recibidos.

Para que eso funcione necesitamos una ley electoral más proporcional.

Ese mismo 31 de Marzo el sr. Gavin escribía en "Third parties promise undiscovered leadership" sus propias reflexiones contra la trampa del voto
(in)útil:

(...)Don't waste your vote!(...)

(...)¡No malgastes tu voto!(...)

(...)I say that if you want your vote to count, you shouldn't be thinking about whether your candidate can win. The important thing is to choose someone who's in agreement with your principles(...)

(...)Yo digo que si quieres que tu voto cuente, no deberías estar pensando si tu candidato puede ganar. Lo importante es escoger a alguien que coincida con tus principios(...)

Un análisis cristalino del sr. Gavin.

El 28 de Marzo, el sr. Montanaro se hacía eco de unas palabras de un candidato independiente a la presidencia de USA en una entrevista que tuvo en la MSNBC:

(...)there are two ways to win(...)

(...)Hay dos formas de ganar(...)

(...)“I’m interested in the issues,” he told MSNBC.com in an interview this week. “There’s two ways to succeed: One way is to beat them by getting more votes, and we could turn this into a three-way race,” he insisted, adding, “And the second is to have them take our issues and run with them.”(...)

(...)"Yo estoy interesado en los programas", dijo a MSNBC.com en una entrevista esta mañana. "Hay dos maneras de triunfar: una es ganarles obteniendo más votos, y podríamos transformar esto en una carrera a tres bandas", insistió, añadiendo, "y la otra es hacerles tener que adoptar algo de nuestro programa"(...)

El sr. Tony M. escribía el 1 del presente mes, Abril, un editorial titulado "CRUSADER AS ELEPHANT IN THE LIVING ROOM, SPOILER AS RED HERRING, MEDIA AS KINGMAKERS". En ella criticaba que los medios de comunicación traten con parcialidad y preferencia a los grandes partidos frente a los terceros partidos. Decía:

(...)I was simply stunned how much Nader represented my thoughts and feelings on major issues debated in the Media, and many others (like Native American Rights) that get no attention at all. Moreover, the range and clarity of Nader's discussions, in my opinion, goes far beyond that offered on either Clinton's or Obama's websites.
And yet--Nader has little visibility in the Press, and on the Cable channels where I try to get my news he's practically a nonentity.(...)

(...)Estaba simplemente asombrado de cuánto Nader representaba mis pensamientos y sentimientos en los principales temas debatidos en los medios, y en muchos otros (como los Derechos de los Nativos Americanos) que no reciben ninguna atención. Más aún, la claridad del discurso de Nader, en mi opinión, va mucho más allá de la que ofrecen los sitios web de Clinton y Obama. Y pese a eso Nader tiene poca visibilidad en la prensa y en los canales de televisión por cable donde leo mis noticias y él es prácticamente un desconocido(...)

(...)Moreover, when his name does come up the old allegation of "Spoiler" is already being attached to it. This is bad. It's a trumped-up, irrelevant, accusation. It's a scare tactic.(...)

(...)Más aún, cuando su nombre aparece lo hace junto con la vieja etiqueta de "roba-votos". Eso es malo. Es una acusación tramposa, irrelevante. Es una táctica horrible(...)

(...)What if Nader really is presidential material, but Corporate Media interests don't want us to know that, and are choosing our voting options for us? I can't think of a more outrageous and frightening possibility(...)

(...)¿Y si Nader tiene madera de presidente en realidad pero los intereses corporativos de los medios de comunicación no quieren que lo sepamos y están escogiendo nuestras opciones de voto por nosotros? No puedo pensar en una posibilidad más indignante y terrorífica(...)

Para acabar, el mismo 1 de Abril, el sr. Bennett, que escribe en el Palm Beach Post publicaba "Nader slams «two-party dictatorship» at Broward rally" en el que también se criticaba la trampa e ineficacia del voto (in)útil:

(...)nothing will change as long as "tactical voters" limit their choices to Republican and Democratic candidates(...)

(...)nada cambiará mientras los "votantes tácticos" limiten sus opciones a candidatos Republicanos y Demócratas(...)

(...)When we go least-worst between Democrat and Republican, you know what that signifies to the least worst? That they can take your vote for granted because you are so horrified by the worst that you'll go for the least worst....You're not about to(...) make demands on your least-worst candidate,(...)

(...)Cuando vamos a lo menos malo entre Demócratas y Republicanos, ¿sabes qué significa eso para el menos malo? Que pueden tomar tu voto por garantizado porque estás tan asustado por el peor que irás a por el menos malo... Quedas(...) sin poder ser exigente con tu candidato menos malo

---

En entrades anteriors
Estic confeccionant una revista de premsa al voltant de les pròximes eleccions presidencials del 2008 en la República Federal dels Estats Units de Nord Amèrica. En USA, com acostumo a dir-la per a abreujar.
Part dels articles i editorials que he recollit parlen sobre el bipartidisme. Presento a continuació alguns extractes.
En USA, como molts sabran, tenen un sistema polític democràtic majoritari en el que la constant és un fort bipartidisme molt consolidat(...)
En les darreres eleccions en Espanya es transità desagradablement per aquest mateix camí d'excloure als tercers partits del debat públic. Si no igual que en USA, almenys fou semblant. S'arribà a prioritzar fins i tot el comentar de què color vestien els candidats dels dos grans partits abans que dedicar aquest temps a parlar dels programes dels tercers partits.
Citaré premsa estadounidenca, així que els texts estan en anglès nord-americà en la pràctica totalitat dels casos. Les traduccions, al ser fetes per mi mateix, seran una mica lliures, encara que mantenint el sentit original de les paraules.

Última entrada d'aquesta revista de premsa sobre com de contents estan alguns ciutadans (professionals varis, polítics, societat civil) d'USA amb el seu sistema polític bipartidista.

El 31 de Març Associated Press es feia ressò de les paraules d'un candidat independent a la presidència en "Nader speaks to students about politics and corporate influences":

(...)voting for a third-party candidate sends a message to the two parties, and that it's not a wasted vote(...)

(...)votar per un candidat d'un tercer partit mana un missatge als dos partits, i això no és un vot llençat(...)

El mateix dia, el sr. Murphy feia un raonament demolidor contra el vot (in)útil en el seu article d'opinió "Efforts to snub Nader's candidacy undemocratic" de cara a les properes eleccions de Novembre en USA:

(...)I have a choice between a candidate who is right between 80 percent and 100 percent of the time (Nader), a candidate who is right about 45 percent of the time (a typical Democratic Leadership Council-supported moderate Democrat) and a candidate who is wrong all the time (a Republican candidate). If the Democratic candidate this year is a centrist such as Hillary Clinton, why should I vote for her if I only agree with her about 45 percent of the time? There is a perfectly good candidate who is correct on the issues about twice as often as Clinton(...)

(...)He d'escollir entre un candidat que encerta entre un 80 per cent i un 100 per cent de les vegades (Nader), un candidat que encerta un 45 per cent de les vegades (un típic Demòcrata moderat recolzat per la cúpula directiva Demòcrata) i un candidat que està equivocat totes les vegades (un candidat Republicà). Si el candidat Demòcrata aquest any és un centrista com Hillary Clinton, per què he de votar por ella si només estic d'acord amb ella un 45 per cent dels cops? Hi ha un candidat perfectament vàlid que encerta en els temes quasi el doble de cops que Clinton(...)

Al marge de la seva anàlisi personal i subjectiva (per això és un article d'opinió) de que el candidat Republicà sempre s'equivoca em quedo amb l'explicació que fa de por què el vot útil és inútil. El vot útil és un robatori al ciutadà. Cadascú ha de votar per aquell que li agradi, no només per a que guanyi, sinó principalment per a que tingui el seu suport. Això després ja es traduirà en la justa representació resultant de sumar tots els vots rebuts.

Per a que això funcioni cal una llei electoral més proporcional.

Aquest mateix 31 de Març el sr. Gavin escrivia en "Third parties promise undiscovered leadership" ses pròpies reflexions contra la trampa del vot
(in)útil:

(...)Don't waste your vote!(...)

(...)No malgastis el teu vot!(...)

(...)I say that if you want your vote to count, you shouldn't be thinking about whether your candidate can win. The important thing is to choose someone who's in agreement with your principles(...)

(...)Jo dic que si vols que el teu vot compti, no hauries d'estar pensant si el teu candidat pot guanyar. El que importa és escollir a algú que coincideixi amb els teus principis(...)

Una anàlisi cristal·lina del sr. Gavin.

El 28 de Març, el sr. Montanaro reproduïa unes paraules d'un candidat independent a la presidència d'USA en una entrevista que va tenir en la MSNBC:

(...)there are two ways to win(...)

(...)Hi ha dues formes de guanyar(...)

(...)“I’m interested in the issues,” he told MSNBC.com in an interview this week. “There’s two ways to succeed: One way is to beat them by getting more votes, and we could turn this into a three-way race,” he insisted, adding, “And the second is to have them take our issues and run with them.”(...)

(...)"Jo estic interessat en els programes", va dir a MSNBC.com en una entrevista aquest matí. "Hi ha dues maneres de triomfar: una és guanyar-los obtenint més vots, i podríem transformar això en una carrera a tres bandes", insistí, afegint, "i l'altra és fer-los haver d'adoptar el nostre programa"(...)

El sr. Tony M. escrivia l'1 del present mes, Abril, un editorial titulat "CRUSADER AS ELEPHANT IN THE LIVING ROOM, SPOILER AS RED HERRING, MEDIA AS KINGMAKERS". En ella criticava que els mitjan de comunicació tractin amb parcialitat i preferència als grans partits davant als tercers partits. Deia:

(...)I was simply stunned how much Nader represented my thoughts and feelings on major issues debated in the Media, and many others (like Native American Rights) that get no attention at all. Moreover, the range and clarity of Nader's discussions, in my opinion, goes far beyond that offered on either Clinton's or Obama's websites.
And yet--Nader has little visibility in the Press, and on the Cable channels where I try to get my news he's practically a nonentity.(...)

(...)Estava simplement fascinat de quant Nader representava els meus pensaments i sentiments en els principals temes debatuts en els mitjans, i en molts altres (com els Drets dels Nadius Americans) que no rebien cap atenció. Més enllà, la claredat del discurs d'en Nader, en la meva opinió, va molt més llunys de la que ofereixen els llocs web de la Clinton i l'Obama. I tot i això Nader té poca visibilitat en la premsa i en els canals de televisió per cable on llegeixo les meves notícies i ell és pràcticament un desconegut(...)

(...)Moreover, when his name does come up the old allegation of "Spoiler" is already being attached to it. This is bad. It's a trumped-up, irrellevant, accusation. It's a scare tactic.(...)

(...)Encara més, quan el seu nom apareix ho fa juntament amb la vella etiqueta de "roba-vots". Això és dolent. És una acusació tramposa, irrelevant. És una tàctica horrible(...)

(...)What if Nader really is presidential material, but Corporate Media interests don't want us to know that, and are choosing our voting options for us? I can't think of a more outrageous and frightening possibility(...)

(...)I si Nader té aptituds de president en realitat però els interessos corporatius dels mitjans de comunicació no volen que ho sabem i estan escollint les nostres opcions de vot per nosaltres? No puc pensar en una possibilitat més indignant i terrorífica(...)

Per acabar, el mateix 1 d'Abril, el sr. Bennett, que escriu en el Palm Beach Post publicava "Nader slams «two-party dictatorship» at Broward rally" en el que també es criticava la trampa i ineficàcia del vot (in)útil:

(...)nothing will change as long as "tactical voters" limit their choices to Republican and Democratic candidates(...)

(...)res canviarà mentre els "votants tàctics" limitin les seves opcions a candidats Republicans i Demòcrates(...)

(...)When we go least-worst between Democrat and Republican, you know what that signifies to the least worst? That they can take your vote for granted because you are so horrified by the worst that you'll go for the least worst....You're not about to(...) make demands on your least-worst candidate,(...)

(...)Quan anem a l'opció menys dolenta entre Demòcrates i Republicans, saps què significa això pel menys dolent? Que pot prendre el teu vot per garantit perquè estàs tan espantat pel pitjor que aniràs a pel menys dolent... Quedes(...) sense poder ser exigent amb el teu candidat menys dolent