Crónicas del bipartidismo en USA III

Veure en català

En entradas anteriores
Estoy confeccionando una revista de prensa en torno a las próximas elecciones presidenciales de 2008 en la República Federal de los Estados Unidos de Norte América. En USA, como suelo llamarla para abreviar.
Parte de los artículos y editoriales que he recogido hablan sobre el bipartidismo. Presento a continuación algunos extractos.
En USA, como muchos sabrán, tienen un sistema político democrático mayoritario en el que la constante es un fuerte bipartidismo muy consolidado(...)
En las últimas elecciones en España se transitó desagradablemente por esa misma senda de excluir a los terceros partidos del debate público. Si no igual que en USA, al menos fue parecido. Se llegó a priorizar incluso el comentar de qué color vestían los candidatos de los dos grandes partidos por encima de dedicar ese tiempo a hablar de los programas de los terceros partidos.
Voy a citar prensa estadounidense, así que los textos están en inglés norteamericano en la práctica totalidad de los casos. Las traducciones, al estar hechas por mí mismo, serán un tanto libres, aunque manteniendo el sentido original de las palabras.

El 5 de Marzo, el candidato independiente a la presidencia de USA, sr. Nader escribió en el artículo de opinión titulado "It's not about me. It's about our broken system":

(...)let's have more competitive elections over diverse agendas in the spirit of democracy, freedom and choice. The people (...) will benefit(...)

(...)tengamos elecciones más competitivas con agendas diversas según el espíritu de la democracia, la libertad y la elección. La gente(...) saldrá beneficiada(...)

La sra. Bradley, de Associated Press, escribía en "Author argues that any voting process that’s used is inadequate" el pasado 8 de Marzo:

(...)The parties have sold us the idea that people like to vote for winners, and that, given two choices, you should vote for the least worst(...)

(...)Los partidos nos han vendido la idea de que a la gente le gusta votar por los ganadores, y eso, dadas dos opciones, significa votar por el menos malo(...)

El sr. Ward, escritor editorial del diario Treasure Coast recordaba la siguiente reflexión del sr. Buchanan, ex-miembro del Partido Republicano y ahora candidato de un tercer partido, en su escrito "Anyone can be president - except Ralph Nader":

(...)Pat Buchanan(...) goes further, calling U.S. democracy "a fraud". While the media and the masses bemoan "polarization" in America, political discourse has actually become more homogenized(...)

(...)Pat Buchanan(...) vas más lejos, llamando a la democracia de USA "un fraude". Mientras los medios de comunicación y la masa hablan de "polarización" en América (USA), el discurso político en realidad se ha vuelto más homogéneo(...)

Es otra voz que subraya el hecho de que cuando hay sólo dos grandes partidos para formar gobierno, "bipartidismo", no estamos asistiendo a una "bipolarización", es decir, que se coloquen en polos opuestos en las principales materias, sino que se está comprobando una "homogeneización", una convergencia en los principales temas. En la práctica esto deja a los ciudadanos con una pobreza de alternativas y peor aún, a algunos problemas sin la solución adecuada.

El sr. (o sra. no distingo su género por su nombre, mis disculpas) Tasnim Shamma reproducía en su artículo del 10 de Marzo "Nader ’55 calls for more civic activism" las palabras del candidato independiente:

(...)the two-party duopoly has somehow sold us on this notion that we’ve got to vote for winners, and if both winners aren’t that great then we’ll go for the least worst(...) And once you signal that you can’t go anywhere else other than Democrat or Republican ... you will then be viewed as the vote that can be taken for granted(...)

(...)el duopolio de dos partidos nos ha vendido de alguna forma esta noción de que tenemos que votar por los ganadores, y si ambos ganadores no son tan estupendos entonces escogeremos al menos malo(...) Y una vez que aceptas eso ya no puedes ir a ningún otro sitio que no sea Demócrata o Republicano... en ese momento serás visto como el voto que se puede dar por garantizado(...)

En los comentarios de los lectores de dicho artículo, alguien dejó una opinión contraria a la central que estoy exponiendo con esta revista de prensa. También me parece valioso incluirla. Dijo:

(...)for better or worse, that gives us two not-totally-dissimilar, somewhat-centrist parties at the national level(...)

(...)para bien o mal, eso nos da dos partidos no totalmente distintos, más o menos centristas a nivel nacional(...)

Es decir, a dicho lector le parece bien que los dos partidos sean similares en sus propuestas mayores. Mi opinión es que sería mejor que los ciudadanos pudieran elegir normalmente entre planes distintos el que les pareciese mejor para solucionar cada problema.

El sr. Hedges, de cuyo escrito citaré la próxima cita, es ex-director de una oficina del New York Times, miembro senior del Nation Institute, además de autor de "American Fascists: The Christian Right and the War on America." En su artículo "Nader deserves a pulpit to speak the truth", reproduce las palabras del candidato independiente:

(...)This cycle of lowered expectations(...) produces a dying dynamic for our dismantled democracy that has no end point because every four years both parties get worse(...)

(...)Este ciclo de expectativas decrecientes(...) produce una dinámica mortecina para nuestra desmantelada democracia sin un punto final porque cada cuatro años los dos partidos se vuelven peores(...)

(...)If you don't have a breaking point, you are an intellectual slave to the least-worst option(...)

(...)Si no tienes una alternativa rupturista, eres un esclavo intelectual de la opción menos mala(...)

(...)The concentration of power in too few hands undermines the interests of the majority of people(...)

(...)La concentración de poder en demasiadas pocas manos mina los intereses de la mayoría de la gente(...)

Eso de que "cada cuatro años los dos grandes partidos se vuelven peores" en ausencia de una competencia seria que les haga esforzarse me ha recordado a un chiste que leí de un humorista precisamente de aquel país, USA. Decía algo así: en 40 años hemos pasado de votar a personas como los presidentes Eisenhower y Kennedy a votar a personas como el sr. Kerry o el Presidente Bush. Si esto sigue así, dentro de 40 años estaremos votando a una planta XD . A mí me hizo mucha gracia XDD

El día 12 de Marzo, el sr. Gonzalez, integrante de una plataforma independiente a la presidencia de USA (de ganar él sería vicepresidente), escribía en un editorial titulado "What's good for the goose is good for the gander" y que se publicó en el San Francisco Chronicle las siguientes palabras. El sr. Gonzalez es ex-presidente del Board of Supervisors de San Francisco. Cito sus palabras:

(...)Both major parties would rather occasionally lose elections than institute electoral reform that might create a more diverse Congress. In doing so, the political spectrum stays narrow, and the contest of ideas - even in a democracy as diverse as ours - is downright bland.(...)

(...)Ambos partidos grandes prefieren perder de vez en cuando las elecciones que impulsar una reforma electoral que crearía un Congreso más diverso. Al hacer eso, el espectro político permanece estrecho y el concurso de ideas (incluso en una democracia tan diversa como la nuestra) es muy soso(...)

Espero que el avance del bipartidismo no llegue nunca a producir tales efectos en nuestro país. Lo siento por los ciudadanos de USA. A los ciudadanos de España nos convendría hacer algo mientras estemos a tiempo.

Un sistema electoral más proporcional nos ayudaría a avanzar por un camino bien distinto que el que esta pequeña revista de prensa muestra en USA.
El por qué considero que un sistema más proporcional sería beneficioso para España se expone en Un voto, un asiento.

---

En entrades anteriors
Estic confeccionant una revista de premsa al voltant de les pròximes eleccions presidencials del 2008 en la República Federal dels Estats Units de Nord Amèrica. En USA, com acostumo a dir-la per a abreujar.
Part dels articles i editorials que he recollit parlen sobre el bipartidisme. Presento a continuació alguns extractes.
En USA, como molts sabran, tenen un sistema polític democràtic majoritari en el que la constant és un fort bipartidisme molt consolidat(...)
En les darreres eleccions en Espanya es transità desagradablement per aquest mateix camí d'excloure als tercers partits del debat públic. Si no igual que en USA, almenys fou semblant. S'arribà a prioritzar fins i tot el comentar de què color vestien els candidats dels dos grans partits abans que dedicar aquest temps a parlar dels programes dels tercers partits.
Citaré premsa estadounidenca, així que els texts estan en anglès nord-americà en la pràctica totalitat dels casos. Les traduccions, al ser fetes per mi mateix, seran una mica lliures, encara que mantenint el sentit original de les paraules.

El 5 de Març, el candidat independent a la presidència d'USA, sr. Nader va escriure en l'article d'opinió titulat "It's not about me. It's about our broken system":

(...)let's have more competitive elections over diverse agendas in the spirit of democracy, freedom and choice. The people (...) will benefit(...)

(...)tinguem eleccions més competitives amb agendes diverses segons l'esperit de la democràcia, la llibertat i l'elecció. La gent(...) en sortirà beneficiada(...)

La sra. Bradley, d'Associated Press, escrivia en "Author argues that any voting process that’s used is inadequate" el passat 8 de Març:

(...)The parties have sold us the idea that people like to vote for winners, and that, given two choices, you should vote for the least worst(...)

(...)Els partits ens han venut la idea de que a la gent li agrada votar pels guanyadors, i això, donades dues opcions, significa votar pel menys dolent(...)

El sr. Ward, escriptor editorial del diari Treasure Coast recordava la següent reflexió del sr. Buchanan, ex-membre del Partit Republicà i ara candidat d'un tercer partit, en el seu escrit "Anyone can be president - except Ralph Nader":

(...)Pat Buchanan(...) goes further, calling U.S. democracy "a fraud". While the media and the masses bemoan "polarization" in America, political discourse has actually become more homogenized(...)

(...)Pat Buchanan(...) va més enllà, dient a la democràcia d'USA "un frau". Mentre els mitjans de comunicació i la gent parlen de "polarització" en Amèrica (USA), el discurs polític en realitat s'ha tornat més homogeni(...)

És una altra veu que subratlla el fet de que quan hi ha només dos grans partits per a formar govern, "bipartidisme", no estem assistint a una "bipolarització", és a dir, que es col·loquin en pols oposats en les principals matèries, sinó que s'està comprovant una "homogeneïtzació", una convergència en els principals temes. En la pràctica això deixa als ciutadans amb una pobresa d'alternatives i pitjor encara, alguns problemes sense la solució adequada.

El sr. (o sra. no distingeixo el seu gènere pel seu nom, disculpes) Tasnim Shamma reproduïa en el seu article 10 de Març "Nader ’55 calls for more civic activism" les paraules del candidat independent:

(...)the two-party duopoly has somehow sold us on this notion that we’ve got to vote for winners, and if both winners aren’t that great then we’ll go for the least worst(...) And once you signal that you can’t go anywhere else other than Democrat or Republican ... you will then be viewed as the vote that can be taken for granted(...)

(...)el duopoli de dos partits ens ha venut d'alguna forma aquesta noció de que hem de votar pels guanyador, i si ambdós guanyadors no són tan fabulosos llavors escollirem al menys dolent(...) I un cop que acceptes això ja no pots anar a cap altre lloc que no sigui Demòcrata o Republicà... en aquest moment seràs vist como el vot que es pot donar per garantit(...)

En els comentaris dels lectors d'aquest article, algú deixà una opinió contrària a la central que estic exposant amb aquesta revista de premsa. També em sembla valuós incloure-la. Va dir:

(...)for better or worse, that gives us two not-totally-dissimilar, somewhat-centrist parties at the national level(...)

(...)sigui bo o dolent, això ens dóna dos partits no totalment distints, més o menys centristes a nivell nacional(...)

És a dir, a aquest lector li sembla bé que els dos partits siguin similars en les seves propostes majors. La meva opinió és que seria millor que els ciutadans poguessin escollir normalment entre plans distints aquell que els hi semblés millor per a solucionar cada problema.

El sr. Hedges, la pròxima cita és del seu escrit, és ex-director d'una oficina del New York Times, membre sènior del Nation Institute, a més d'autor d'"American Fascists: The Christian Right and the War on America." En el seu article "Nader deserves a pulpit to speak the truth", reprodueix les paraules del candidat independent:

(...)This cycle of lowered expectations(...) produces a dying dynamic for our dismantled democracy that has no end point because every four years both parties get worse(...)

(...)Aquest cicle d'expectatives decreixents(...) produeix una dinàmica esmorteïdora per a la nostra desmantellada democràcia sense un punt final perquè cada quatre anys els dos partits es tornen pitjors(...)

(...)If you don't have a breaking point, you are an intellectual slave to the least-worst option(...)

(...)Si no tens una alternativa rupturista, ets un esclau intel·lectual de l'opció menys dolenta(...)

(...)The concentration of power in too few hands undermines the interests of the majority of people(...)

(...)La concentració de poder en massa poques mans mina els interessos de la majoria de la gent(...)

Això de que "cada quatre anys els dos grans partits es tornen pitjors" en absència d'una competència seriosa que els faci esforçar-se m'ha recordat un acudit que vaig llegir d'un humorista precisament d'aquell país, USA. Deia quelcom així: en 40 anys hem passat de votar a persones com els presidents Eisenhower i Kennedy a votar a persones com el sr. Kerry o el President Bush. Si això segueix així, en 40 anys més estarem votant a una planta XD . A mi em va fer molta gràcia XDD

El dia 12 de Març, el sr. Gonzalez, integrant d'una plataforma independent a la presidència d'USA (si guanyessin ell seria vicepresident), escrivia en un editorial titulat "What's good for the goose is good for the gander" i que es publicà en el San Francisco Chronicle les següents paraules. El sr. Gonzalez és ex-president del Board of Supervisors de San Francisco. Cito ses paraules:

(...)Both major parties would rather occasionally lose elections than institute electoral reform that might create a more diverse Congress. In doing so, the political spectrum stays narrow, and the contest of ideas - even in a democracy as diverse as ours - is downright bland.(...)

(...)Ambdós partits grans s'estimen més perdre de tant en tant les eleccions que impulsar una reforma electoral que crearia un Congrés més divers. Al fer això, l'espectre polític roman estret i el concurs d'idees (fins i tot en una democràcia tan diversa com la nostra) és molt insípid(...)

Espero que l'avançament del bipartidisme no arribi mai a produir aquests efectes al nostre país. Ho sento pels ciutadans d'USA. Als ciutadans d'Espanya ens convindria fer alguna cosa mentre hi siguem a temps.

Un sistema electoral més proporcional ens ajudaria a avançar per un camí ben distint que el que aquesta petita revista de premsa mostra en USA.
El per què considero que un sistema més proporcional seria beneficiós per a Espanya s'exposa en Un vot, un seient.