Propuesta teórica (versión clásica)

Veure en català

Entre todas las propuestas de sistemas electorales alternativos que surgen, a mí se me ocurren dos que quiero exponer aquí de manera teórica.

Una, la que trataré en esta entrada, es, digamos, la más convencional. La otra, que trataré en la entrada siguiente, es más rupturista.

Ambas mejoran la proporcionalidad al conferir representación a los votos emitidos por los ciudadanos en comparación con el sistema vigente.

Yo vería como un sistema muy adecuado el siguiente. Tener una única circunscripción estatal. Asignar 400 o 350 diputados (mostraré a continuación los cálculos con las dos opciones). Y usar la fórmula matemática de reparto de Hare-Niemeyer.

Obviaremos que sería necesaria la reforma constitucional dada la nueva delimitación de la circunscripción.

Ventajas del sistema: su fidelidad a la expresión de la voluntad popular mediante el sufragio a la hora de asignar los asientos de los representantes (gran proporcionalidad, poca distorsión); facilidad y rapidez en los cálculos (debe ser unas 10 o 20 veces más rápido de calcular que el Hondt provincial); posibilidad para los ciudadanos de votar a cualquier partido en todo el territorio (cosa que no sucede ahora, que sólo pueden votar a los que se presentan en la provincia donde ellos viven).

En la siguiente tabla, que recupero de una entrada anterior, se puede ver la simulación de cómo habría quedado el parlamento tras las pasadas elecciones con este sistema en su versión de 350 diputados.

Son las 3 últimas columnas (aquella tabla mostraba además otros datos).
(hacer clic para agrandar en otra ventana)


Como podemos observar, el resultado de aplicar Hare-Niemeyer en una sola circunscripción mejora notablemente la proporcionalidad entre el % de asientos y el de votos.

Si el promedio de la distorsión en valor absoluto con el sistema actual es de 1,4%, con este sistema es de tan sólo 0,45%.

Pero es que aún se puede mejorar más. Ampliando a 400 diputados el parlamento. La simulación del resultado de este sistema tras las elecciones pasadas sería la siguiente:


Podemos comprobar que mejora el sistema actual ampliamente reduciendo la distorsión. Y también mejora un poco la opción anterior de 350 parlamentarios.

Aquí el promedio de la distorsión en valor absoluto desciende a 0,41%.

En las dos simulaciones, con 350 y con 400 diputados, he mantenido el criterio de sólo incluir en el reparto de asientos a las candidaturas que superen el 3% del voto en las provincias en las que se presentan.

Si hubiese hechos los cálculos sin mínimos, como yo prefiero, también habrían entrado en el parlamento los siguientes partidos: CA, EA, C's, PACMA, VERDES, PAR, CHA, NC-CCN.

Otra cosa, sobre la que ahondaré más en su momento, es el "ahorro" de aumentar el parlamento en 50 diputados más. Digo "ahorro" porque mi plan teórico también reformaría las retribuciones de los señores diputados. Reduciría sus ingresos que actualmente me parecen excesivamente cuantiosos.

Haciendo un promedio de la escala salarial de los sres. diputados, desde el salario más alto de 219.534 € anuales en 2008 (Fuentes: El Periódico de Cataluña, Congreso de los Diputados) hasta el más bajo de 60.050 € anuales, obtenemos una retribución media de aprox. 8.844 € mensuales en 12 pagas o aprox. 7.615 € en 14 pagas mensuales.

Son unos 106.613 € anuales brutos (salvo el complemento de los diputados que proceden de fuera de Madrid, que está exento de impuestos —ya es neto, por tanto—, y que está comprendido dentro de esa cantidad media).

Y esto es sin contar las dietas por transporte (que se ahorran de pagar de sus ingresos), teléfono móvil, ordenador portátil y asistentes también provistos por el Congreso.

Es cierto que en el sector privado, los trabajadores cualificados en puestos de cierta responsabilidad pueden cobrar bastante más que los sres. diputados.

En nuestro país es normal (calculo a ojo) que un Ingeniero en Electrónica que ocupe un puesto de programador de autómatas con 4 años de experiencia pueda cobrar unos 25.000 € anuales brutos. O un Director de Marketing con unos 10 años de experiencia de una empresa mediana pueda cobrar unos 180.000 € anuales brutos.

Pero también es normal y muy frecuente que un albañil de la construcción inmobiliaria o un peón de carga y descarga pueda cobrar unos 700 euros mensuales brutos en 14 pagas. Que son 9.800 € anuales brutos.

El salario medio bruto (antes de impuestos) y anual del 2007 en España, también a ojo (me baso en datos de Eurostat de 2005), podría ser de unos 21.200 €. Por supuesto, esta media incluye a todas las escalas salariales del país (a los de los 9.800 al año y a los de los 180.000). Junto con la media habría que ver la dispersión de esa variable entre la población. Y también habría que diferenciar entre salario nominal y salario real, cosa que nadie suele hacer. Y, si me apuran, compararlo con la paridad del poder adquisitivo (PPA) en la UE.

No es que quiera que los sres. diputados cobren poco, sino que cobren normal. Una idea podría ser que percibiesen al año el salario medio nacional del año anterior, esos 21.200 € brutos anuales para este 2008. Incluso los 25.000 € del Ingeniero. Pero esos 106.613 € anuales de ahora me parecen excesivos.

Y hablando de aumentar el parlamento a 400 asientos, este ajuste salarial cobraría aún más importancia para contener el gasto.

No se vive nada mal cobrando 20.000-30.000 € brutos anuales. Con eso ya podrían hacer muy bien su trabajo los 350 o 400 sres. parlamentarios. Esa percepción media de 106.613 € anuales por diputado actual es otra cosa que se podría mejorar. Como propongo en esta alternativa teórica, por ejemplo.

Claro, que eso ya entra dentro del Reglamento del Congreso de los Diputados y va más allá del Régimen del Sistema Electoral General.

---

Entre totes les propostes de sistemes electorals alternatius que sorgeixen, a mi se m'ocorren dues que voldria exposar aquí de manera teòrica.

Una, la que tractaré en aquesta entrada, és, diguem-ne, la més convencional. L' altra, que tractaré en l'entrada següent, és més rupturista.

Totes dues milloren la proporcionalitat al conferir representació als vots emesos pels ciutadans en comparació amb el sistema vigent.

Jo veuria com un sistema molt adequat el següent. Tenir una única circumscripció estatal. Assignar 400 o 350 diputats (mostraré a continuació els càlculs amb les dues opcions). I fer servir la fórmula matemàtica de repartiment de Hare-Niemeyer.

Obviarem que seria necessària la reforma constitucional donada la nova delimitació de la circumscripció.

Avantatges del sistema: la seva fidelitat a l'expressió de la voluntat popular mitjançant el sufragi a l'hora d'assignar els seients dels representants (gran proporcionalitat, poca distorsió); facilitat i rapidesa en els càlculs (deu ser unes 10 o 20 vegades més ràpid de calcular que l'Hondt provincial); possibilitat per als ciutadans de votar a qualsevol partit en tot el territori (cosa que no succeeix ara, que només poden votar als que es presenten en la província on ells viuen).

En la següent tabla, que recupero d'una entrada anterior, es pot veure la simulació de com hauria quedat el parlament després de les passades eleccions amb aquest sistema en la seva versió de 350 diputats.

Són les 3 darreres columnes (aquella tabla mostrava a més a més altres dades).
(pitgeu per fer gran en altra finestra)


Com podem observar, el resultat d'aplicar Hare-Niemeyer en una sola circumscripció millora notablement la proporcionalitat entre el % de seients i el de vots.

Si el promig de la distorsió en valor absolut amb el sistema actual és de 1,4%, amb aquest sistema és de tan sols 0,45%.

Però és que encara es pot millorar més. Ampliant a 400 diputats el parlament. La simulació del resultat d'aquest sistema després de les eleccions passades seria la següent:


Podem comprovar que millora el sistema actual àmpliament reduint la distorsió. I també millora una mica l'opció anterior de 350 parlamentaris.

Aquí el promig de la distorsió en valor absolut descendeix a 0,41%.

En totes dues simulacions, amb 350 i amb 400 diputats, he mantingut el criteri de incluir només en el repartiment de seients a les candidatures que superin el 3% del vot en les províncies en les que es presenten.

Si hagués fet els càlculs sense mínims, com jo més m'estimaria, també haurien entrat en el parlament els següents partits: CA, EA, C's, PACMA, VERDS, PAR, CHA, NC-CCN.

Una altra cosa, sobre la que m’estendré més en el seu moment, es l'"estalvi" d'augmentar el parlament en 50 diputats més. Dic "estalvi" perquè el meu pla teòric també reformaria les retribucions dels senyors diputats. Reduiria els seus ingressos que actualment em semblen excessivament quantiosos.

Fent un promig de l'escala salarial dels srs. diputats, des del salari més alt de 219.534 € anuals en 2008 (Fonts: El Periódico de Catalunya, Congrés dels Diputats) fins el més petit de 60.050 € anuals, obtenim una retribució mitja d'aprox. 8.844 € mensuals en 12 pagues o aprox. 7.615 € en 14 pagues mensuals.

Són uns 106.613 € anuals bruts (llevat el complement pels diputats que procedeixen de fora de Madrid, que està exempt d'impostos —ja és net, per tant—, i que està comprès dins d'aquesta quantitat mitjana).

I això és sense comptar les dietes per transport (que s'estalvien de pagar del seus ingressos), telèfon mòbil, ordinador portàtil i assistents també proveits pel Congrés.

És cert que en el sector privat, els treballadors qualificats en llocs de certa responsabilitat poden cobrar força més que els srs. diputats.

En el nostre país és normal (calculo a ull) que un Enginyer en Electrònica que faci de programador d’autòmats amb 4 anys d'experiència pugui cobrar uns 25.000 € anuals bruts. O un Director de Marketing amb uns 10 anys d'experiència d'una empresa mitjana pugui cobrar uns 180.000 € anuals bruts.

Però també és normal i molt freqüent que un paleta de la construcció immobiliària o un operari de càrrega i descàrrega pugui cobrar uns 700 euros mensuals bruts en 14 pagues. Que són 9.800 € anuals bruts.

El salari mitjà brut (ans d'impostos) i anual del 2007 en Espanya, també a ull (em baso en dades d'Eurostat de 2005), podria ser d'uns 21.200 €. Per suposat, aquest mitjana inclou a totes les escales salarials del país (als dels 9.800 l'any i als dels 180.000). Juntament amb la mitjana s'hauria de veure la dispersió d'aquesta variable entre la població. I també caldria diferenciar entre salari nominal i salari real, cosa que ningú acostuma a fer. I, si s'escau, comparar-lo amb la paritat del poder adquisitiu (PPA) en la UE.

No és que vulgui que els srs. diputats cobrin poc, sinó que cobrin normal. Una idea podria ser que percebin cada any el salari mitjà nacional de l'any anterior, aquests 21.200 € bruts anuals per al 2008. Fins i tot els 25.000 € de l'Enginyer. Però aquests 106.613 € anuals d'ara em semblen excessius.

I parlant d'augmentar el parlament a 400 seients, aquest ajust salarial cobraria encara més importància per a contenir la despesa.

No es viu malament cobrant 20.000-30.000 € bruts anuals. Amb això ja podrien fer molt bé el seu treball els 350 o 400 srs. parlamentaris. Aquesta percepció mitjana de 106.613 € anuals per diputat actual és una altra cosa que es podria millorar. Com proposo en aquesta alternativa teòrica, per exemple.

És clar, que això ja entra dins del Reglament del Congrés dels Diputats i va més enllà del Règim del Sistema Electoral General.