viernes, 28 de marzo de 2008

El precio del escaño


El diario El Punt (enlace a su versión digital) en un editorial firmado por el sr.Oliveras hace un análisis de los resultados de las elecciones del pasado 9 de Marzo (de 2008).

El artículo está en catalán (con la mayor humildad: ventajas de ser políglota), pero se puede entender bastante bien :-)

Repasa qué ha significado cada asiento en votos para cada partido y ofrece unas cifras que en algunos casos son calcadas a las que obtuve en "Un voto, un asiento".

También es interesante que comenta el factor de refuerzo que supone el trato de los medios de comunicación estatales, que miman en exceso a las formaciones mayoritarias, amén del sistema de reparto voto-asiento desproporcionado.


Aprovecho para decir aquí qué sucedió en TV-3 (Televisió de Catalunya) al respecto. Los periodistas de la cadena, muy críticos con:

a) el hecho que desde los medios de comunicación estatales se priorizara la información de dos partidos en concreto de entre todos los que concurrían a las elecciones
b) el control a su parecer excesivo y cuasi desconfiado que ejercen en época electoral sobre ellos tanto las leyes como los órganos de control

decidieron no emitir en directo los dos superdebates (pongo cursiva porque me dejaron con ganas de superdebates de verdad, con más contenido) entre los candidatos de entre los que saldrá el próximo presidente como llegó incluso a afirmar un periodista de la cadena (¡un poco más e invitan sólo a uno!, así seguro que no fallan :-P ).

Sí que dieron después un buen resumen, en el programa "La nit al dia", presentado por la inconmesurable srta.Terribas.
También como protesta, los periodistas esa noche, no firmaron con su nombre las informaciones que emitieron. Una anónima protesta colectiva.

En la misma cadena de televisión se ofreció el mejor programa electoral que he podido ver en la campaña en todas las cadenas. Un debate entre todos los candidatos que se presentaban me parece que por la circunscripción de Barcelona (el sr.Duran, la sra.Chacón, el sr.Herrera, el sr.Ridao, la sra.Nadal) moderado por el otro periodista joya de la corona, el sr.Cuní. Quizá se notó mucho que este debate fue dejado organizar a los periodistas y no a los políticos. Pudieron debatir sus programas, el trato fue equitativo por parte de la organización y no se les vio acartonados ni interrumpidos, como en otros debates que tuve el placer de presenciar.

Cuní y Terribas son dos valores consagrados del periodismo nacional. A una persona crítica le da mucho gusto :-) ver cómo el entrevistador mete el dedo en la llaga del invitado (político) sea del partido que sea. Sin amiguismos. "Queremos una entrevista seria y con contenido. Ya seremos amigos luego si a usted le quedan ganas tras los apuros que le voy a hacer pasar".

Me interesa remarcarlo porque (gracias a la TDT) veo y oigo que desde algunos círculos se pone en tela de juicio la imparcialidad de dicha cadena. Es muy jugoso para el ciudadano ver cómo se le aprietan los tornillos igual al Presidente Montilla, que al sr.Acebes, que al sr.Carod, que al Presidente Zapatero, que al sr.Zaplana, que al sr.Duran i Lleida, que al sr.Herrera... A veces da la sensación de que alguno de los entrevistados se queda con ganas de poner la zancadilla en el pasillo al periodista. El periodismo político debería ser eso con mucha más frecuencia, señores.

Volviendo ya, para acabar, al artículo de El Punt del sr.Oliveras (que me he desviado... ¡es que me gustó mucho ese debate con Cuní!), también sugiere que quizá una buena solución sea el sistema de doble papeleta (al congreso) que se emplea en Alemania (donde tengo entendido que se consigue bastante proporcionalidad voto-asiento; quiero leer más sobre ese tema para traerlo aquí, a ver cuándo tengo tiempo).




El diari El Punt (enllaç a la seva versió digital) en un editorial signat pel sr.Oliveras fa una anàlisi dels resultats de les eleccions del passat 9 de Març (del 2008).

L'article està en català (amb la major humilitat: avantatges de ser políglota), però es pot entendre força bé :-)

Repassa què ha significat cada seient en vots per a cada partit i ofereix unes xifres que en alguns casos són calcades a las que vaig obtenir en "Un vot, un seient".

També és interessant que comenta el factor de reforç que suposa el tractament dels mitjans de comunicació estatals, que mimen en excés a les formacions majoritàries, a més a més del sistema de repartiment vot-seient desproporcionat.


Aprofito per a dir aquí què va succeir en TV-3 (Televisió de Catalunya) al respecte. Els periodistes de la cadena, molt crítics amb:

a) el fet de que des dels mitjans de comunicació estatals es prioritzara la informació de dos partits en concret d'entre tots els que concorrien a les eleccions
b) el control al seu parer excessiu i quasi desconfiat que exerceixen en època electoral sobre ells tant les lleis com els òrgans de control

varen decidir no emetre en directe els dos súperdebats (poso cursiva perquè em van deixar amb ganes de súperdebats de debò, amb més contingut) entre els candidats de entre los que saldrá el próximo presidente com va arribar fins i tot a afirmar un periodista de la cadena (una mica més i ja inviten només a un!, així segur que no fallen :-P ).

Sí que van oferir després un bon resum, en el programa "La nit al dia", presentat per la incommensurable srta.Terribas.
També com a protesta, els periodistes aquella nit, no varen signar amb el seu nom les informacions que van emetre. Una anònima protesta col·lectiva.

A la mateixa cadena de televisió es va oferir el millor programa electoral que he pogut veure en la campanya en totes les cadenes. Un debat entre tots els candidats que es presentaven em sembla que per la circumscripció de Barcelona (el sr.Duran, la sra.Chacón, el sr.Herrera, el sr.Ridao, la sra.Nadal) moderat per l'altre periodista joia de la corona, el sr.Cuní. Potser es va notar massa que aquest debat va ser deixat organitzar als periodistes i no als polítics. Van poder debatre els seus programes, el tracte va ser equitatiu per part de l'organització i no se'ls va veure rígids ni interromputs, com en altres debats que vaig tenir el plaer de presenciar.

Cuní i Terribas són dos valors consagrats del periodisme nacional. A una persona crítica li fa molt de goig :-) veure com l'entrevistador posa el dit a l'ull del convidat (polític) sigui del partit que sigui. Sense amiguismes. "Volem una entrevista seriosa i amb contingut, Ja serem amics després si a vostè li queden ganes amb les dificultats que li faré passar".

M'interessa remarcar això perquè (gràcies a la TDT) veig i escolto que des de alguns cercles es dubta de la imparcialitat d'aquesta cadena. És molt sucós pel ciutadà veure com s'interroga amb la mateixa falta de pietat tan al President Montilla, com al sr.Acebes, com al sr.Carod, com al President Zapatero, com al sr.Zaplana, com al sr.Duran i Lleida, com al sr.Herrera... De vegades fa la sensació de que algun dels entrevistats es queda amb ganes de posar la traveta al passadís al periodista. El periodisme polític hauria de ser això amb molta més freqüència, senyors.


Tornant ja, per acabar, a l'article d'El Punt del sr.Oliveras (que m'he desviat... és que m'agradà molt aquell debat amb en Cuní!), també suggereix que potser un bona solució sigui el sistema de doble papereta (al congrés) que es fa servir a Alemanya (on tinc entès que s'aconsegueix força proporcionalitat vot-seient; vull llegir més sobre aquest tema per a portar-lo aquí, a veure quan tindré temps).

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La posibilidad de dejar comentarios ha sido deshabilitada.

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.