Cròniques del bipartidisme als USA VI

Ver en castellano

Entrades anteriors relacionades:
- Cròniques del bipartidisme en USA I
- "   "   "   II
- "   "   "   III
- "   "   "   IV
- "   "   "   V

En mesos passats en vaig confeccionar una nodrida revista de premsa (nord-americana) sobre les eleccions presidencials de 2008 en la República Federal dels Estats Units de Nord Amèrica (U.S.A.).

Em vaig centrar especialment en els tercers partits, lluny dels dos partits massius, i tot i així vaig reunir unes 3.000 pàgines d'articles.

Part dels articles i editorials que vaig recollir parlen sobre el bipartidisme i de "com de bo que és" per a la salut democràtica d'un país. Presentaré a continuació alguns extractes.

En U.S.A., com molts sabran, hi tenen un sistema polític presidencial majoritari en el qual la constant és un fort bipartidisme molt consolidat.

Qui sabria dir aquí a Espanya quins partits -candidats, més ben dit; el seu sistema és presidencial- es van presentar a les urnes davant dels ciutadans a part dels qui ho fan pels Democrats i els Republicans?

Qui sap què oferien els esmentats candidats com a programa de govern?

D'interessantíssims candidats, amb excel·lents programes electorals, com
la Sra. McKinney (Parlamentària dels Estats Units durant molts anys), que es presentava per Els Verds,
o del Sr. Nader, que es presentava com a independent, directament no s'informava. Això és especialment flagrant en el cas del Sr. Nader, el currículum d'èxits del qual en activisme ciutadà al seu país és absolutament portentós. És de pel·lícula.

I quan els hi dedicaven alguna informació solia ser per a perjudicar-los, atacar la seva credibilitat i/o ridiculitzar-los. Vergonyós al que s'ha arribat en U.S.A. I a Europa, a Espanya especialment, estem transitant aquesta perillosa senda.

En les darreres eleccions a Espanya es va arribar a prioritzar fins i tot el comentar de quin color vestien els candidats dels dos grans partits abans que dedicar aquell temps a parlar dels programes dels tercers partits.

Es va comentar que era curiós que l'avui President Zapatero hagués triat una corbata blava i el President del P.P. una corbata vermella.
Però no se'ns va parlar pas de quines coses ens oferien els senyors del CHA, del BNG, d'IU, d'ICV, de VERDS...!

P.ex., I.U.-I.C.V. oferia apujar el salari mínim interprofessional als 1.000 €, com en França.

Però era més important la corbata blava del Sr. candidat J. L. R. Zapatero o el fet de què al Sr. Candidat M. Rajoy Brey se li oblidés cordar-se l'americana a la foto inicial del programa de "debat".

A tot això li van dedicar hores. A coses com a p.ex. els 1.000 € de S.M.I. que ens oferia I.U.-I.C.V. no se'ls van dedicar pas hores. Amb prou feines minuts amagats a la graella de la programació televisiva.

Citaré premsa nord-americana, així que els texts estan en anglès nord-americà a la pràctica totalitat dels casos. Les traduccions, en estar fetes per mi mateix, seran un tant lliures, però intentaré mantenir el sentit original de les paraules.


El 8 d'Abril de 2008, en www.opednews.com el Sr. K. Zeese, Director Executiu de VotersForPeace.US. and TrueVoteMD.org, dues valuoses associacions cíviques nord-americanes deia:

(...)And, the media sings the two parties song – don’t waste your vote on someone who can’t win. Right – I oppose the Iraq war and militarism so I should waste my vote on someone who will not end the Iraq occupation and will keep expanding the military(...)

So, it is not a wasted vote to vote for what you want. In fact as Eugene Debs said – "voting for what you want and not getting it is better than voting for what you don’t want and getting it"(...)

I els mitjans de comunicació canten la cançó dels dos partits: "no malgastis el teu vot en algú que no pot pas guanyar. Bé: jo m'oposo a la Guerra de l'Iraq i al militarisme per tant hauria de malgastar el meu vot en algú que no acabarà pas amb l'ocupació de l'Iraq i continuarà incrementant la despesa militar" (...)

No és pas malgastar el teu vot si votes per una cosa que tu vols. De fet, com l'Eugen Debs va dir: "votar pel que vols i no aconseguir-ho és millor que votar pel qual no vols i aconseguir-ho" (...)

El 9 d'Abril de 2008, en Free Press, la Marjorie Asturias-Lochlaer, escriptora independent, escrivia:

(...) Since when did voting your conscience mean “throwing away your vote?” I thought throwing away your vote meant not voting at all. If a voter feels that neither of the candidates on offer by the two major political parties addresses her needs, then why shouldn’t she be free to vote for a third candidate? Why should she be forced to choose one of the bigger names (...)

When did voting become such a political calculation rather than a way to express one’s support for particular issues? Is that what our so-called democracy has become? (...)

Des de quan votar segons la teva consciència significa "llençar el teu vot a les escombraries"? Jo pensava que llençar el teu vot a les escombraries significava no votar pas per ningú. Si un votant sent que cap dels candidats pels dos partits polítics massius no atén pas les seves necessitats, llavors per què no s'hauria de sentir ell lliure per votar per un tercer candidat? Per què ha de ser forçat ell a escollir a un dels "grans noms"? (...)

Quan es va convertir el votar en tal càlcul polític més que en la forma d'expressar el suport d'algú a uns temes determinats? És en això en la cosa que la nostra anomenada democràcia s'ha convertit?

La plataforma de suport al candidat independent al Congrés dels U.S.A., Mr. J. Murphy publicà en Third Party Watch:

(...) Murphy continued by saying “as if that weren’t bad enough, judges then made Nader pay $90,000 in legal fees to the Democrat Party’s law firm law firm Reed-Smith but nobody ever mentioned in the press that the partners at Reed-Smith had contributed $37,000 to the election campaigns of the very judges who ruled against Nader and in favor of Reed-Smith”.

Murphy reminded his volunteers that the Democrat Party did even worse in 2006 when it removed the Green Party senatorial candidate Carl Romanelli who collected over 100,000 signatures. Murphy said “this is a man who lives in an apartment in Wilkes-Barre; he will spend the rest of his life paying the $90,000 the Democrat Party spent in legal fees to remove him”. Murphy continued: “there are two ways to destroy democracy; one way is by preventing people from voting, the other is by preventing worthy candidates from ever appearing on the ballot. In 2004 and again in 2006 the Democrat Party has chosen the latter method”. Murphy explained that “if you want to run for election in Pennsylvania and you are an independent or a member of one of the newer parties, you have to be willing to bet your house”.

En Murphy va continuar dient "per si no fos prou dolent, els jutges van fer pagar a [el candidat independent] Nader $90.000 en costes legals [els Dems van portar a judici al Nader tot acusant-lo de presentar signatures irregulars com a suport electoral i li van passar la factura dels perits]
als advocats del Partit Demòcrata, la firma Reed-Smith, però mai no es va esmentar en premsa que els socis de l'esmentada firma havien contribuït amb $37.000 a les campanyes electorals dels propis jutges que van fallar contra en Nader i a favor de la Reed-Smith".

En Murphy va recordar als seu voluntaris que el Partit Demòcrata ho va fer encara pitjor el 2006 quan van fer fora el candidat al Senat pel Partit Verd Carl Romanelli que havia recollit unes 100.000 firmes. En Murphy va dir "és un senyor que viu en un apartament a Wilkes-Barre; passarà la resta de la seva vida pagant els $90.000 que el Partit Demòcrata va gastar en costes legals per fer-lo fora". El Murphy va continuar: "hi ha dues maneres de destruir la democràcia; una és evitar que la gent voti, l'altra és evitar que candidats que valen la pena ni tan sols apareguin a les urnes. El 2004 i de nou el 2006 el Partit Demòcrata ha elegit el segon mètode". El Murphy va explicar que "si vols participar en les eleccions a Pennsylvania i ets un candidat independent o un membre d'un dels partits nous, has d'estar disposat a jugar-te la teva casa".

En Joel S. Hirschhorn, va escriure en Nolan chart, en l'article "Stop Delusional Thinking-After Hillary, Voting With Conscience and Pride-Time for Americans to find the courage and vote against the two-party plutocracy" de Divendres 9 de Maig de 2008 les següents paraules:

This general election more than most will test the courage of voters to avoid lesser-evil strategic voting that has propped up our two-party plutocracy. People with intelligence and conscience must resist peer pressure and the temptation to vote against John McCain by voting for Barack Obama.

Of course, a McCain presidency that pursues much of the same policies and values of the totally inept and morally bankrupt Bush administration is something to loathe. But lesser-evil voting sustains our corrupt political system.

(...) What are better options for voters?

One choice is to boycott the presidential election altogether and not be a co-conspirator in the criminal conspiracy that our two-party political system has become. This requires facing the ugly reality that voting for Democrats or Republicans will never deliver the root, systemic reforms our failing democracy requires.

Better yet, if you feel compelled to vote, then vote for Ralph Nader. He has a distinguished record over many decades of working solely in the public interest without succumbing to corporate and other special interests seeking political favors. If honesty, integrity, intellectuality, independence, courageous policy positions and true political reforms matter to you, then Nader merits your support. This man of principles deserves your principled vote.

Here are some Nader positions that Obama and McCain do NOT support but that our nation sorely needs: a single payer universal health care system, aggressive crackdown on corporate welfare and crime, impeachment of Bush and Cheney, ending corporate personhood, adopting a carbon pollution tax, opening up ballot access. And Nader is a genuine supporter of the national peace movement to end the US occupation of Iraq. Note that Obama supported the reelection of Iraq war supporter Joe Lieberman. Unlike Obama, Nader is against government subsidies for turning corn into ethanol.

"We need a Jeffersonian revolution," says Nader. "If it doesn't happen, our democracy will continue to weaken and things will get worse. Right now, we have a two-party electoral dictatorship with each party looking for the highest corporate bidder." Amen.

I have been voting for Nader, the most legitimate populist and progressive, whenever he has been on my ballot. This wisdom by I.F. Stone keeps me committed to him: "The only kinds of fights worth fighting are those you are going to lose, because somebody has to fight them and lose and lose and lose until someday, somebody who believes as you do wins. In order for somebody to win an important, major fight 100 years hence, a lot of other people have got to be willing - for the sheer fun and joy of it - to go right ahead and fight, knowing you're going to lose. You mustn't feel like a martyr. You've got to enjoy it."

The fight is not about electing Nader president, but overthrowing the two-party plutocracy that is killing the middle class and fostering rising economic inequality.

Aquestes eleccions generals posaran a prova més que les anteriors la valentia dels votants per evitar l'estratègia de vot "del menys dolent" que s'ha instal·lat en la nostra plutocràcia de dos partits. La gent intel·ligent i amb consciència ha de resistir la pressió i la temptació de votar contra en John McCain fent-ho pel Barack Obama.

Sens dubte, una presidència McCain que continuï amb moltes de les mateixes polítiques i valors de la totalment inepta i immoral Administració Bush és una cosa a evitar. Però votar "pel menys dolent" sosté el nostre sistema polític corrupte.

(...) Quines són millors opcions per als votants?

Una opció és boicotejar les eleccions presidencials i no ser pas còmplice de la conspiració criminal que s'ha tornat el nostre sistema polític bipartidista. Això requereix afrontar la lletja realitat que votar pels Demòcrates o pels Republicans mai no ens portarà les reformes sistèmiques, de soca-rel, que la nostra democràcia en fallida necessita.

Millor encara, si vols votar, llavors vota pel Ralph Nader. Ell té un distingit historial de moltes dècades treballant només per l'interès públic sense sucumbir pas a les corporacions i altres interessos particulars que cerquen favors polítics. Si l'honestedat, la integritat, la intel·lectualitat, la independència, les posicions polítiques valentes i les reformes polítiques autèntiques t'importen, llavors en Nader es mereix el teu suport. Aquest home de principis mereix el teu vot de principis.

Aquestes són algunes de les postures del Nader que l'Obama i el McCain no recolzen pas però que la nostra nació necessita amb urgència: un sistema de seguretat social universal amb pagador únic, una agressiva persecució al crim de coll blanc, la moció de censura a en Bush i en Cheney, acabar amb la pèrdues de drets de les persones davant les empreses, adoptar un impost sobre la pol·lució per carboni, obrir l'accés a les urnes a tots els partits polítics. I en Nader recolza genuïnament al moviment nacional pacifista per acabar l'ocupació estadonidenca en l'Iraq. Recordin que n'Obama va recolzar la reelecció d'en Joe Lieberman, qui recolzava la Guerra de l'Iraq. A diferència de l'Obama, en Nader està contra els subsidis governamentals per transformar blat de moro en etanol.

"Necessitem una revolució a l'estil del Jefferson", diu el Nader. "Si no succeeix això, la nostra democràcia continuarà afeblint-se i les coses empitjoraran. Ara mateix, tenim una dictadura electoral de dos partits en la qual cada partit està mirant a l'interès de les multinacionals". Amén.

He estat votant pel Nader, el populista i progressista més legitimat, sempre que ha estat a les urnes. La saviesa de l'I. F. Stone em manté convençut a fer-ho: "L'únic tipus de lluites que val la pena lluitar són aquelles que perdràs, perquè algú ha de lluitar-les i perdre i perdre fins que un dia, algú que pensi com tu guanyi. Perquè algú guanyi una lluita important i crucial després de 100 anys, un munt de persones han d'estar desitjant -només pel plaer i la il·lusió de fer-ho- fer un pas endavant i lluitar, sabent que perdran. No t'has de sentir pas com un màrtir. Has de gaudir-ne".

La lluita no és pas per elegir en Nader president, sinó per soscavar la plutocràcia bipartidista que està matant a la nostra classe mitjana i augmenta voraçment la nostra falta d'equitat econòmica.

El S. Sandronsky va escriure en el seu article "Cynthia McKinney goes green" en Newsreview.com:

Want to see the state’s multibillion dollar budget deficit disappear? Green Party presidential candidate Cynthia McKinney says it’s a snap. If we cease spending money on the war in Iraq today, the state budget could be balanced overnight. Well, almost overnight. The controversial former congresswoman from Georgia estimates the United States spends $1 billion on the war every two days, so it would take 40 days to cancel out the state’s $20 billion deficit.

“We need to end U.S. wars abroad, extend health care to all and increase resources for students in kindergarten through colleges and universities,” she told a small but enthusiastic crowd during a campaign stop at Carol’s Books on May 12.

As the first black woman in Georgia elected to the House of Representatives, the outspoken McKinney instantly became a magnet for Republican attacks. Her views on 9/11 U.S. foreign policy and the Katrina debacle, considered heresy by mainstream media, are in fact shared by many Americans, if not the Democratic Party.

(...) McKinney has been campaigning throughout Northern California, in the Bay Area and Humboldt and Sonoma counties, where Green Party support is strong. In Sacramento, she noted that politicians of both stripes, Republican and Democrats, are fiddling while Rome burns, expending treasure on an elective war even as health-care and social-service programs face deep spending cuts. The Democrat and GOP presidential candidates, as well as Gov. Arnold Schwarzenegger, are not having this discussion, but should be, she said.

The reason they are not, in her view, is that they embody the failed “two-party paradigm” that supports the corporate status quo and strengthens the political power wielded by the financier class.

(...) An AP-Yahoo news survey of more than 1,800 people done last year found that 54 percent support national single-payer health-care insurance. A survey of more than 2,000 doctors in the Annals of Internal Medicine this April found that 59 percent back the same plan. Yet no presidential candidate from either major political party support single-payer health care.

McKinney supports a nonprofit single-payer system like Medicare, the federal program which serves about 50 million elderly Americans, that would insure every American. That would swiftly improve the lives of the 47 million people without insurance, 70 percent of whom have jobs, but no employer-provided health plan. Expanding Medicare would also help the 17 million people under age 65 who are under-insured, meaning the cost of their health-care coverage, the co-pays and deductibles, forces them to forgo filling prescriptions, seeing a physician, and getting medical tests or treatment.

What we need to bring such popularly supported programs to fruition, McKinney stressed, is a social uprising akin to the civil rights (...)

Vol vostè veure el dèficit pressupostari de diversos bilions de dòlars desaparèixer? La candidata presidencial del Partit Verd Cynthia McKinney diu que és fàcil. Si deixem de gastar diners en la Guerra de l'Iraq avui, el pressupost podria estar equilibrat aquesta nit. Bé, gairebé. La polèmica excongressista per Geòrgia estima que els U.S.A. gasten 1 bilió de dòlars [cal anar amb compte amb els texts nord-americans, perquè moltes vegades amb 1 bilió es refereixen a 1.000 milions en llenguatge europeu]
en la guerra cada dos dies, així que ens portaria 40 dies cancel·lar el nostre dèficit estatal de 20 bilions de dòlars.

"Ens cal acabar totes les guerres dels Estats Units a l'estranger, estendre la Seguretat Social per a tots i incrementar els recursos per als estudiants, des de les guarderies fins a les escoles professionals i les universitats", va dir a un grup petit però animat durant un acte de campanya a Carol's Books el 12 de maig.

Com la primera dona negra triada a Geòrgia per al Parlament, na McKinney es va convertir instantàniament en un imant per als atacs del Partit Republicà. Els seus punts de vista sobre el 11-S, la política exterior i la tragèdia de l'Huracà Katrina, considerats heretgia pels mitjans de comunicació massius, són de fet compartits per molts estadonidencs, si és que no ho són també pel Partit Demòcrata.

(...) Na McKinney ha estat fent campanya a Califòrnia, a Bay Area, Humboldt i Sonoma, on el suport Partit Verde és més fort. En Sacramento, ella va advertir que els polítics d'ambdós partits massius, Republicans i Demòcrates, estan gastant una fortuna en una guerra absurda mentre la Seguretat Social i els programes de serveis socials estàs patint profundes retallades. Els candidats presidencials dels Demòcrates i els Republicans, com també el Governador de Califòrnia n'Arnold Schwarzenegger, no estan pas parlant sobre això, però deurien, va dir.

La raó de què no ho facin, segons ella, és que ells pertanyen al fallit "paradigma bipartidista", que recolza l'statu quo corporatiu i enforteix el poder polític subjugat a les elits financeres.

(...) Una enquesta d'AP-Yahoo a més de 1.800 persones realitzada l'any passat mostra que el 54% recolza la Seguretat Social universal amb pagador únic. Una enquesta a més de 2.000 doctors a Annals of Internal Medicine aquest abril mostrava que el 59% recolzaven el mateix pla. Però encara cap candidat presidencial dels partits polítics massius recolzen la Seguretat Social amb pagador únic.

Na McKinney recolza un sistema de Seguretat Social sense ànim de lucre, com Medicare, el programa federal que dóna servei a uns 50 milions d'estadounidencs, però que donés cobertura a tots els estadounidencs.
Això milloraria notablement les vides de 47 milions de persones sense assegurança mèdica, els 70% dels quals tenen feina, però sense assegurança mèdica associada. Estendre Medicare ajudaria també als 17 milions de persones per sota dels 65 anys que estan subassegurats, la qual cosa significa que el cost de la seva cobertura de salut, els copagaments i les deduccions, els obliga a oblidar-se de complir les prescripcions mèdiques [per no disposar pas de diners suficients per seguir els tractaments receptats, entenc], visitar un psicòleg, i passar exàmens mèdics o rebre tractament(...)

El 22 de Maig de 2008, el C. Steinle va escriure en City on a Hill Press:

Many residents of Santa Cruz dislike having only two options for president and identify with Nader’s anti-corporate image.

“I am sick of the two-party candidates, because they just give rhetoric upon rhetoric and nothing real,” said [year] James Peterson.

(...) “How can we vote for candidates that we want but that seem perhaps utopian in their vision, if that vote could in any way lead to a Republican presidency?” Gonzalez said.

Gonzalez answered his own question by pointing out that the Democrats already have a majority in Congress and the Senate, but have still not been able to stop the war and have actually increased military spending.

“Why would we give them a larger office if they can’t even work with the office they have right now?” Gonzalez asked.

Though Nader and Gonzalez are leading an aggressive campaign, neither candidate is unrealistic in his hope to win the White House. They do believe, however, that the publicity from their campaign will force other candidates to address the issues Nader and Gonzalez bring up.

“A lot of people think that politics changes when you reach over 50 percent of the vote,” Gonzalez said in a 2006 interview with this reporter. “But the truth is that tipping border is really below 10 percent, and if you can have a movement happening the dominant parties have to change because of it.”

Nader and Gonzalez believe that for change to occur in Washington, citizens need to be active in monitoring their government. Nader envisions the citizen movement to be in the form of community-organized congressional watchdogs who would work like interest lobby groups, keeping daily tabs on what their congressional representatives are voting on in Washington.

A molts residents de Santa Cruz els disgusta el tenir només dues opcions per elegir president i s'identifiquen amb la imatge anticorporativa del Nader.

"Em posen malalt els candidats de "els dos partits", perquè ells només tenen retòrica i gens més", va dir en James Peterson.

(...) "Com podem votar per candidats que volem però que semblen potser utòpics en les seves idees, si aquest vot podria ajudar potser a portar a un Republicà a la presidència? ", va preguntar el González. Va respondre a la seva pròpia resposta apuntant que els Demòcrates ja tenen majoria en el Congrés i el Senat, però que que encara no han estat capaços de parar la guerra i que en realitat han incrementat la despesa militar.

"Per què els donarem una oficina més gran si ni tan sols no treballen amb l'oficina que tenen ara?", va preguntar en González.

Malgrat que en Nader i en González estan fent una campanya agressiva, cap d'ells no deixa de ser realista amb les seves possibilitats d'arribar a la Casa Blanca. Ells creuen, tanmateix, que la publicitat de la seva campanya forçarà els altres candidats a afrontar els temes que el Nader i el González discuteixen.

"Molta gent creu que els canvis polítics succeeixen quan assoleixes més del 50 per cent del vot", va dir el González en una entrevista el 2006 amb mi. "Però la veritat és que aquesta frontera està en realitat per sota del 10 per cent, i que si tu ets capaç de fundar un moviment els partits dominants es veuen obligats a canviar a causa d'això".

En Nader i en González creuen que perquè el canvi ocorri a Washington, als ciutadans els cal ser actius en monitoritzar el seu govern. En Nader profetitza que el moviment ciutadà evolucionarà en la forma d'òrgans de control i vigilància [watchdog] organitzats per la comunitat civil de manera semblant als lobbies o grups d'interessos particulars, i portaran un seguiment diari del que els seus representants en el congrés estan votant en Washington.

El B. Coleman va escriure el 8 de Juny de 2008 en Burlington Free Press, en el seu article "My Turn: Ralph Nader represents true political change":

It's nowhere near enough for Obama to offer vague assurances of "Change We Can Believe In" while failing to really take the bull by the horns on virtually all of the major issues of our times. We don't have time to waste supporting the "lesser of two evils" approach to voting this year. It is extremely unwise for voters to permit the media to corral us into believing that the changes that so many of us realize are urgently necessary cannot take place because we will merely be wasting our votes on a lost cause candidacy.

In a democracy, we decide what is possible and what will happen in November, and we the people must stop behaving like sheep if we expect to survive much longer on this planet. I am extremely proud to be supporting Ralph Nader for president again this year, and urge you to check in with the Nader campaign at votenader.org.

No hi ha res en l'Obama que ofereixi ni tan sols lleugeres esperances del "Canvi en què podem creure", sinó que falla en tractar directament gairebé tots els temes crucials del nostre temps. No tenim pas temps per perdre recolzant el menys dolent. És extremadament poc savi per part dels votants permetre que els mitjans de comunicació ens acorralin en la crencia que els canvis que tants de nosaltres percebem que són urgents i necessaris no poden pas tenir lloc i que nosaltres estarem simplement gastant els nostres vots en una candidatura que és una causa perduda.

En democràcia, nosaltres decidim allò què és possible i el que succeirà a novembre, i nosaltres el poble hem de deixar de comportar-nos com a xais si pretenem sobreviure molt més en aquest planeta. Estic extremadament orgullós de recolzar en Ralph Nader per a president de nou aquest any, i us insto a revisar la campanya d'en Nader en www.votenader.org