No al vot electrònic

Ver en castellano

Podíem llegir a les acaballes del Juliol passat que el Govern estava plantejant-se la possibilitat de fer que els emigrants espanyols votessin per Internet.


Des que vaig començar aquesta campanya, Un vot, un seient, he insistit en que la cosa més urgent des del meu punt de vista, és corregir la greu manca de proporcionalitat del sistema d'assignació de seients.

Considero que el principal defecte del nostre sistema electoral és que depèn de en quina província visquis, el teu vot valdrà fins a 5 cops menys (en seients atorgats a parlamentaris) que el d'un altre ciutadà que visqui en una altra província.

Que depenent de a quina formació política votis el teu vot pot valer fins a 7 cop menys (en escons) que el vot d'un altre ciutadà.

Hi ha qui diu que també és molt perjudicial el fet de que les llistes dels partits siguin tancades i bloquejades.
Jo també les preferiria més obertes i flexibles.

Però considero que és molt més necessari i urgent que tot això aconseguir que A% vots valguin A% escons.
Per què tenim aquesta distorsió des de l'inici de la nostra actual etapa democràtica?
Per dos elements tècnics fàcilment solventables (si es vol): circumscripcions electorals molt petites (principalment) i la fórmula d'assignació.

La Constitució Espanyola exigeix que l'assignació d'escons sigui proporcional al vot. Observant com es comporta el nostre sistema bé podríem dir que és poc menys que inconstitucional.

Dit això, com m'estimaria més que votessin els emigrants espanyols?

Jo penso que haurien de votar en urna.

La fórmula actual, mitjançant correu postal no m'acaba d'agradar.

El votar en urna és una mesura que han estat defensant diversos partits. Però, de cop i volta, com si d'un partit de futbol es tractés alguns partits fan ziga-zagues i decideixen proposar el vot electrònic (mitjançant urna electrònica) o, pitjor encara , online (mitjançant Internet o SMS).

I uns partits defensen el contrari d'allò que defensaven.
I els altres tornen a canviar d'opinió.
I ens tornen una mica bojos a tots... (aquest partit ho estan jugant darrerament BNG, PPG i PP, PSOE i PSG)

RECAPITULEM: el principal defecte del nostre sistema és la manca de proporcionalitat. Facin el favor de deixar de distreure'ns de la nostra veritable prioritat.

Segon. El vot electrònic és una pèssima idea. Sóc un usuari entusiasta de les noves tecnologies. I això no fa més que enfortir la meva opinió.

Em justificaré.

El vot en una democràcia cal que sigui secret, únic, universal, lliure, verificable, segur.

Si fem servir Internet per a votar o el telèfon mòbil no podem oferir una garantia mínima de que es compleixen alhora les dues primeres condicions: que cada persona voti una sola vegada i que el seu vot sigui secret.

Mai tindrem una garantia suficient que l'ordinador o la màquina no està registrant el nom del votant juntament amb el sentit del seu vot.

Si el vot no fos secret, no hauria problema amb això.
Però el sentit comú (i la Constitució Espanyola) exigeixen que el vot dels ciutadans sigui secret.

Com exposa al seu blog el sr. Martínez (Jonsy Gaviota), quants ordinadors hi ha per persona? Té cada votant espanyol el seu propi, privat i intransferible ordinador? Quantes persones tenen accés al telèfon mòbil, DNI o codi secret bancari de la seva parella o fills, p. ex.?

La resposta a aquestes senzilles qüestions posa en evidència la manca de garanties que el vot sigui únic si es fa servir Internet o un telèfon mòbil.

Tothom sap i pot fer servir les noves tecnologies per a votar?
No, evidentment. Això acaba amb les garanties que el vot electrònic sigui universal, a més a més d'incrementar notablement el cost dels comicis si es vol corregir parcialment aquest dèficit.

Altre defecte del vot a distància és la dificultat per a assegurar la.
llibertat del votant. En el vot presencial hi ha cabines (que haurien de millorar notablement en el seu disseny, també és cert) i policies. En el vot per correu, per Internet o per SMS no hi ha res de tot això.

I l'altra gran mancança d'aquest sistema és la impossibilitat de fer un recompte fiable. Quants se'n recorden de les esperpèntiques eleccions d'USA l'any 2000 en l'Estat de Florida?

En unes eleccions amb paperetes de paper reciclat el recompte de verificació es pot realitzar fàcilment.

Quan el vot és un apunt electrònic en una màquina, com es revisa? No saps si ha estat anotat correctament ni tampoc si serà correctament mostrat davant un eventual recompte.

Finalment tenim l'aspecte de la seguretat.

Farem un repàs cronològic ràpid a fallades de seguretat notòries en relació amb el vot electrònic.

• El 2006 el grup d'experts informàtics o hackers (que no és pas cap terme negatiu; no es deixin confondre) 'Wij vertrouwen stemcomputers niet' ('No ens refiem de les màquines per a votar') va realitzar una demostració en directe en televisió de com es manipula una urna de votació electrònica. Van trigar menys de 5 minuts. Van alterar els resultats de les votacions sense que cap 'vocal' del seu assaig es adonés de res. També van aconseguir des de diversos metres de distància la llista de votants i el sentit del seu vot. Això va paralitzar l'ús d'aquestes màquines a Holanda i a Irlanda durant un temps.
• Estats Units. El sr. Wooten es presentava com a candidat a l'Ajuntament de Wandenburg (Arkansas, USA). Va haver 80 votants, inclòs el propi sr. Wooten. Ell es va votar a si mateix. En el recompte el sr. Wooten va obtenir oficialment... 0 vots.
• En el mateix país, USA, l'enginyer informàtic sr. Curtis declarava en els jutjats que el sr. Feeney, del Partit Republicà ho havia contractat perquè programés un senzill codi informàtic, difícil de detectar, que falsejava el resultat de les eleccions fins a un 51%-49% a favor del partit triat
• Mateix país: els srs. Wilcox i Kitcat, experts en vot electrònic, mostren un bon repertori de senzills i eficaços trucs per a falsejar els resultats de la votació electrònica
• Any 2007. Califòrnia, USA. La Secretària d'Estat de Califòrnia, sra. Bowen presenta una demanda contra una companyia venedora de sistemes de vot electrònic pels seus reiterats, flagrants, maliciosos (i onerosos) incompliments de les lleis de l'Estat.
• Mateix mes, mateix any, Estat d'Ohio, USA. Un informe sobre vot electrònic revela que les màquines proveïdes pels principals fabricants i distribuïdors són fàcilment manipulables amb instruments tan corrents com una PDA o un imant. Per a frenar a aquests venedors de màquines electròniques que asseguraven que eren poc menys que perfectes l'Estat d'Ohio va haver de pagar gairebé 2 milions de dòlars nord-americans per aquest informe tècnic.
• Any 2008. Alemanya. El cèlebre grup d'hacking (experts en informàtica) 'Chaos Computer Club' o CCC ha presentat una demanda judicial demanant que no s'utilitzin màquines de vot electrònic per considerar-les extremadament insegures

Arça, que fan ganes de sortir corrents!

Es miri com es miri el vot en urna amb papereta reciclada és millor que el realitzat en urna electrònica, a través d'Internet o de telèfon mòbil.

A més a més, implementar aquests sistemes, que són pitjors, seria molt més car. Un altre argument més en contra.

El nostre sistema de votació espanyol, presencial, en paperetes i urnes reciclades està molt ben dissenyat i executat. I això contant amb que algunes vegades els membres dels col·legis electorals no segueixen amb fidelitat el procediment .

El vot electrònic o a distància mitjançant Internet o telèfon mòbil no fa sinó empitjorar el nostre sistema actual.

La part que falla en el nostre sistema electoral és la manca de proporcionalitat, no si el vot dels emigrants és electrònic o no.

No intentin confondre'ns.

Fonts: Elaboració pròpia, El País: Inútil y peligroso, ADN: ¿Voto electrónico? No, gracias, Versvs' Blog: Voto electrónico, Kriptópolis: Hackers contra el voto electrónico, blog d'en Jonsy Gaviota: No al voto electrónico.