Blanco afirma que el PSOE és el principal perjudicat

Ver en castellano

Ans de començar, voldria felicitar al sr. Blanco pel seu ascens al P.S.O.E. Ja és Vice Secretari General. Estic convençut de que és un premi merescut pel seu esforç a la seva organització.

El sr. Blanco sempre m'ha semblat un bon "polític professional". Una d'aquelles persones que podrien fer una bona feina en partits diferents amb programes polítics diferents. Això no ha de ser negatiu per força, mentre que aquests "professionals" ens avisin en data i forma de què programa estan defensant.
Opino igual dels srs. Bono o Rajoy. I de molts més polítics coneguts.

Potser aquest tipus de figura "professionalitzada", burocràtica, sigui una de les causes de que els partits diferents acabin semblant-se en la seva manera de procedir.

Fa pocs dies pronuncià uns dels seus pocs discursos (no recordo en quin acte, doncs el sr. Blanco és, tal com el sr. Acebes va ser, generós en intervencions davant els mitjans de comunicació) que m'han agradat d'aquells que li recordo. En qualsevol cas, s'ha de tenir cura de no confondre la retòrica amb la pràctica. Que, com feia el gran Houdini, la nostra mà dreta no ens distregui de l'esquerra.

Fa unes setmanes, el sr. Blanco afirmava que el PSOE era el primer agreujat per les desviacions de la llei electoral. Aquesta sí que és una d'aquelles afirmacions a les que ens té més acostumats.

Em pregunto si quan els polítics diuen aquestes coses ells se les creen. De vegades em penso que se'ls escaparà una rialla. A la Molt Honorable Presidenta del Govern de la Comunitat de Madrid Aguirre algun cop se li ha escapat alguna. L'ex Secretari de Defensa del Govern d'U.S.A., sr. Rumsfeld, també ens obsequiava sovint amb alguna de els seus gèlids somriures després d'afirmar allò que ell possiblement sabia que no era cert ("en Guantànamo tenim als més dolents dels dolents"... potser es referia als guàrdies que cometien crims de guerra contra els presoners d'aquell camp de concentració).

Diu el sr. Blanco que obrir aquest debat ara podria ser per interès i per desviar l'atenció dels resultats dolents d'alguns partits.
Interessant. Era interessat el seu partit, el P.S.O.E., quan ho volia fer la legislatura passada? S'ho va impedir el vot en contra del P.P. i d'alguns dels quarts partits.
Era interessat el Molt Honorable ex President de la Generalitat de Catalunya Maragall quan protestava aïradament després de les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1999, en les que havia obtingut el seu partit, el P.S.C., 1.183.299 vots (37,7%) davant els 1.178.420 de CiU (37,7%), i li van assignar només 52 seients (38,5%) davant els 56 de CiU (41,5%)? Guanyà més vots i li donaren menys seients. Recordo que afirmava: "m'han robat les eleccions". Ens tenia acostumats a aquest tipus de declaracions polèmiques.

Alguns partits estan demanant la reforma d'aquest sistema des dels anys 80. Així doncs no és una moda passatgera ni actual.
Alguns partits que en el passat van obtenir uns 20 diputats i ara tenen 10 vegades menys, en aquelles dates pròsperes, en justícia, se'ls havien d'haver assignat uns 40 diputats. Però aquest sistema electoral els assignava uns 20 tan sols.

Alguns partits han perdut en aquest temps 2/3 (66,7%) dels seus votants en 20 anys i el sistema electoral els ha penalitzat amb (2,7)/3 (90%) seients menys.

I a continuació comença a fer números.
Quan els polítics, els advocats (o Llicenciats en Dret, que no és la mateixa cosa; la majoria de polítics ho són) o els periodistes parlen de números aneu amb compte.
Vaig tenir un professor en l'escola de negocis que ens impartia Dret Laboral i ens esbroncava: "vostès han de saber calcular amb agilitat, vostès no són com els advocats als que acabo de donar classe en la Facultat de Dret, que no saben ni sumar!". Tothom reia. El professor ens explicà llavors que, efectivament, la manca de facilitat amb les matemàtiques és quelcom freqüent (a més de ser un tòpic) en les carreres socials i artístiques. El professor era advocat, a propòsit.

Cal ser molt prudent amb els números expressats per un polític (amb formació de jurista, sense coneixements acadèmics matemàtics, econòmics, estadístics, etc. rellevants). Perquè probablement succeirà una d'aquestes dues coses:

• que s'equivoqui
• que ens menteixi

Això em fa venir a la memòria aquell acudit:
"En el món hi ha tres classes de persones: les que saben sumar i les que no en saben".

Afirma el sr. Blanco que en Càceres el P.S.O.E. va obtenir el 52% del vot, el P.P. el 42% i que a ambdós se'ls van assignar 2 escons. Amb 10 punts percentuals de diferència (no pensin que és un 10% de diferència, perquè no ho és; hi ha un 23,81% de diferència = (52%-42%)/42% ).
Un greu perjudici. Ho mirarem amb més detall.

En las darreres eleccions en la circumscripció de Càceres es van repartir 4 diputats. El P.S.O.E. va obtenir el 52,01% dels vots i se li van assignar dos seients, el 50% dels escons. Un greuge d'uns 2 punts percentuals. Aquests 2,01 punts representen només un 4,02% sobre el total dels seus vots en la província.
El P.P. va obtenir el 42,14% dels vots i se li van assignar dos seients, el 50% dels escons. Un greuge (a favor d'aquest partit en aquest cas) d'uns 8 punts percentuals. Aquests 7,86 punts de diferència representen un 18,65% sobre els vots d'aquest partit en la província.
La resta de partits van sumar el 5,04% dels vots i no els van assignar cap seients, el 0%. Un greuge d'uns 5 punts percentuals. Aquests 5 punts percentuals representaven el 100% dels vots d'aquests partits en aquella província.

Conclusions:

• Càceres, en un repartiment més proporcional no hauria d'haver triat 4 diputats de 350 a nivell estatal, sinó només 3. Triant Càceres 4, Barcelona, p.ex., segons la seva població, hauria d'haver triat 46 diputats en lloc dels 31 que trià
• d'aquells 3 diputats de Càceres, segons els vots emesos i un repartiment més equitatiu, 2 (66,67% escons) haurien anat a parar al P.S.O.E. i 1 (33,33% escons) al P.P.
• les desviacions continuarien sent massa altes malgrat aquest repartiment; això es podria corregir molt bé canviant la circumscripció electoral provincial per l'autonòmica (Extremadura, en el cas de Càceres) o fins i tot per l'estatal (Espanya) tal i com queda demostrar en l'estudi del sr. Mancera
• si la circumscripció fos Extremadura en lloc de Càceres per una banda i Badajoz per l'altra, el repartiment hauria estat: P.S.O.E. 5 escons (52,29% vots i 55,56% escons), P.P. 4 escons (41,81% vots i 44,44% escons); com podran veure la distorsió disminueix notablement
• en Càceres, amb el sistema actual, en aquestes darreres eleccions no és que es perjudiqui injustament al P.S.O.E. que pateix una desviació en contra d'uns 2 punts percentuals, sinó que s'ha beneficiat injustament al P.P., que es nodreix d'una desviació de 8 punts percentuals a favor seu en la relació vot-escó

Ara arriba el súmmum. Afirma el sr. Blanco que el P.S.O.E. s'ha de considerar el principal agreujat perquè en les darreres eleccions 2.000.000 dels seus vots no es van transformar en escons.
Tornem a veure les trampes de jugar amb l'analfabetisme matemàtic de la gent i confonent valors absoluts amb relatius.
Fa pocs anys es va publicar un llibre que m'agradaria llegir i que tracta sobre aquestes coses: "Un Matemático lee el periódico", del John Allen Paulos (no sé si el van editar en català).

Abans de seguir, fem un petit experiment: què diferència és més gran, l¡existent entre 600 i 300 o l'existent entre 200.000.000 i 100.000.000?
En el primer cas podríem restar i dir, "diferència de 300".
En el segon cas, restaríem i diríem, "diferència de 100.000.000".
Doncs sembla que és moltíssim més gran la segona diferència.
Ara ho mirarem en valor relatiu. Quant representa 300 sobre 600 i quant representa 100.000.000 sobre 200.000.000?
300 sobre 600 representa el 50%.
100.000.000 sobre 200.000.000 representa el 50%.
Doncs la diferència és la mateixa!
Afinarem una mica més ans de tornar amb les interessants afirmacions del sr. Blanco.
Si vostè cobra:

1. 600 € nets anuals
2. 200.000.000 € nets anuals

, en quin dels dos casos següents resultaria més perjudicat si perd —diguem que se'ls emporta una inoportuna bufada del vent—:

1. el 50% de 600 = 300 €
2. el 50% de 200.000.000 = 100.000.000 €
?

És clar que en el caso b) perd més diners. Però no està d'acord en què el seu mes resultarà més difícil en el cas a) malgrat de que aparentment en perd menys, de diners?

Per començar, no sé (tot i que m'ho imagino) d'on treu el sr. Blanco aquells 2.000.000 de vots no transformats en escons del seu partit.
Els exposo els meus càlculs:

• 25.352.255 vots vàlids dividits entre 350 escons igual a un factor vot/escó de 72.435
• el P.S.O.E. va obtenir 11.064.524 vots (escrutini del 99,99%), que dividits pel factor de 72.435 li farien correspondre en justícia 153 escons
• això ens dóna 16 escons "extra", absorvits d'algun lloc però no dels seus vots
• si multipliquem aquests 16 escons pel factor de 72.435 veiem que equivalen a una absorció d'1.176.993 vots no propis

On són els -2.000.000 de vots que diu el sr. Blanco? Jo trobo un saldo de + 1.176.993 vots (efecte absorció).

Fem el mateix experiment amb el P.P. (això s'està posant emocionant).

• el P.P. va obtenir 10.169.973 vots (escrutini del 99,99%), que dividits pel factor de 72.435 li farien correspondre en justícia 140 escons
• això són 13 escons "extra", absorvits d'algun lloc però no dels seus vots
• si multipliquem aquests 13 escons pel factor de 72.435 veiem que equivalen a una absorció de 912.584 vots no propis

Que el P.S.O.E. absorveixi 1.176.993 vots aliens li representa un increment sobre els seus vots propis del 10,64%. Que el P.P. absorveixi 912.584 vots aliens li representa un increment del 8,97% sobre els seus propis vots.
Com es cuiden aquests.

Farem el mateix experiment ara amb un quart partit, com el B.N.G.:

• el B.N.G. va obtenir 209.042 vots (escrutini del 99,99%), que dividits pel factor de 72.435 li farien correspondre en justícia 3 escons
• això és 1 escó "extra", perdut en favor d'algú encara que li correspond el B.N.G. pels seus vots
• si multipliquem aquest escó pel factor de 72.435 veiem que equival a una pèrdua de -64.172 vots propis
• aquests vots representen el -30,70% del total de vots que va obtenir

Es veu clarament que els pèrfids nacionalistes dominen el món i trencaran Espanya :-)

Però, què dimoni, siguem generosos, ens creurem que són de veritat aquells 2.000.000 que diu el sr. Blanco que no s'han traduït en escó.
Jo estic segur que fent un esforç per interpretar tendenciosament els números també els trobaria. Crec que sé com.
El quid de la qüestió és: 2.000.000 de vots sobre el total de vots que va obtenir el P.S.O.E. representen un 18,08%.

Quants vots no van obtenir representació per, diguem, I.U.?

• I.U. va obtenir 963.040 vots (escrutini del 99,99%), que dividits pel factor de 72.435 li farien correspondre en justícia uns 13 escons
• això són 11 escons "extra", perduts en favor d'algú malgrat que li corresponen a I.U. pels seus vots
• si multipliquem aquests 11 escons pel factor de 72.435 veiem que equivalen a una pèrdua de -818.170 vots propis
• aquests vots representen el -84,96% del total de vots que va obtenir

Prenent que aquests 2.000.000 vots que afirma el sr. Blanco que no han tingut traducció en seients fossin reals —m'agradaria que els justifiqués, no tota la feina la faré jo— què representen sobre el total de vots del P.S.O.E.? Són un 18,08% de suposat greuge.
En el cas del partit més agreujat pel sistema actual, els -818.170 vots sense traducció en escons que justifico en el paràgraf superior representen un -84,96% dels seus vots.

Recordin ara l'exemple anterior dels 600 € nets al mes i els 200.000.000 €.

Però com que és un bon advocat, perdó, estudiant (¿Llicenciat ja?) de Dret, polític professional en definitiva, el sr. Blanco està obligat a defensar a la seva part (el seu "principal", li diuen els magistrats) amb els millors arguments dels que sigui capaç.
Per això aquests polítics professionals es fiquen en aquests embolics i es veuen obligats a defensar allò -dit amb suavitat- difícilment defensable. Recordo quan el Molt Honorable President de la República Federal dels Estats Units de Nord Amèrica Bush va permetre la tala massiva de boscos perquè "així evitava els incendis". Però no va dir quantes aportacions econòmiques feia i fa la indústria forestal i fustera al seu Partit, el Partit Republicà, i quants milions de dòlars en subsidis federals els hi assignaria el seu Govern a aquestes companyies per tal que fessin aquelles tales.

Seria tan fàcil no defensar pas ninguna cosa que no fossin els interessos ciutadans. De vegades em diuen utòpic i idealista (per haver après a domesticar la meva cobdícia?).

Font: Elaboració pròpia, EcoDiario.es, Eleccions del 1999 al Parlament de Catalunya en Viquipèdia, Ministeri de l'Interior: Eleccions Generals del 2008, Diari electrònic Tierramérica.